Skip to content

Crònica llops i daines 20/21 oct

 

Bon dia Llops i Dianes!!!

Tots i totes a l’estació preparats per passar dos dies genials a Pineda de Mar en una casa maquíssima, la Rectoria de Sant Pere del Riu. Motxilles amunt i targeta cap dins! Les portes s’obrien per nosaltres. A les 10 ja érem dins el tren. Al cap de poca estona ja érem esmorzant a un parc molt xulo del costat de l’estació, que ens el vàrem fer nostre jugant i fent el gamarús una estona abans de posar-nos a caminar.

Bé! Ja començava l’excursió de debò i ens posàvem en marxa per mig del poble, contents, cantant i ballant himnes de campaments passats i saludant els vianants. Ja sortint del poble anàvem amb la mateixa il·lusió pel costat d’una carretereta que ens conduiria a la pista per apropar-nos al Parc Natural. En un obrir i tancar d’ulls, entretenint-nos demanant que els cotxes fessin sonar la botzina o parlant amb els companys i companyes ja érem a l’entrada de la pista de sorra. Després d’una pujada pleeeena de corbes, veiem la casa que ens esperava entre els arbres!

Era l’hora d’instal·lar-nos, però com dormiríem? Doncs… vàrem fer un joc per esbrinar-ho! Cadascú tenia una parella amb la qual aniria segur a l’habitació, i amb aquestes parelles es formarien dos grups. Vàrem jugar a uns quants jocs de competició, relleus i mata conills. Al final les habitacions havien sortit aleatòriament durant el joc i cadascú estava content amb la seva. Un cop instal·lats vàrem dinar i després una bona estona de joc lliure. Però a la tarda ens esperava un joc molt guai, un joc de cohesió!!!. Hi havia un panell, amb un circuit de caselles, per avançar en el circuit una persona de cada equip havia de treure un numero del 1 al 6 de dins d’una caixeta, el nombre marcava les caselles que el grup podria moure la fitxa. A cada casella hi havia un joc de cohesió el qual l’equip havia de jugar. Però això no és tot, resulta que en el circuit hi havien escales i tobogans, els quals et feien pujar de nivell o baixar, tot es qüestió de sort. A més a més hi havien caselles en les que posava BARREJA i significava que els dos grups s’havien de barrejar. Així al final del joc per art de màgia els dos equips varen acabar a l’hora i van poder construir la cohesió. Després les monitores/monitor varen explicar la importància de ser un estol unit, amb el qual cadascun dels seus membres es sentís a gust. Un estol que tingui consciencia de grup i treballi per a si mateix. Al final de la reflexió vàrem repartir el carnet de llobató, on recull i explica el pas de l’escolta per la branca, explica la seva metodologia, el que es valora, el que un llop daina vol aconseguir de si mateix. Un llibret personal on apuntar el teu seguiment del progrés per la branca, així com per a recordar coses importants com els teus companys de sisena o les màximes. I cadascú va tenir una estoneta per estar amb el seu carnet i comentar amb els companys algunes coses.

Després de l’estona lliure teníem molta gana de sopar! El coté coté coté va arribar fins a Mataró de la gana que teníem… El vau sentir oi? Jajaja Després de fer un bon merder amb la sopa i endrapar les hamburgueses, vàrem recollir el menjador per anar a jugar a el joc de nit de la roda alimentària. Els llops es menjaven els conills i els conills a les plantes, però les plantes també es menjaven els llops. Del qual després vàrem fer una reflexió sobre el fràgil equilibri que te la natura, i sobre que nosaltres hem se ser conscients per preservar-lo.

Anàvem a dormir per fi, cadascú amb el pijama mes original, després de fer la revisió del dia i un moment de gràcies. Però resulta que no vàrem anar a dormir prou tard perquè abans de les 7 ja érem desperts per les campanades…oi?? Es que les ganes de jugar amb els amics i amigues poden amb tota la son del món.

Després d’un esmorzar deliciós jugaríem a un joc de bases amb matricules. Havíem d’aconseguir els codis per poder obrir els sobres en els quals hi havia les sisenes. A cada base hi havia molt codis diferents. I cadascú en portava un al cap. Si abans d’entrar a la base et deien el teu codi, havies de tornar a la teva. Sinó t’enduies un codi de la base que volies entrar. Al cap de 5 mississipis d’haver marxat de la base et podien perseguir per treure’t el codi traient-te el fulard del cul. Ei però això no es tot, perquè els monitors podíem robar codis i fer amb ells el que volguéssim, sempre que triéssim el fulard a algú o entréssim a una base. Nosaltres no portàvem matrícula. Finalment cada equip va obrir un dels sobres, hi havia 6 sisenes: Sherkan, Mougly, Baloo, Kaah, Baguera i Rei Loui. I una setena: Akela el vell llop, la dels monitors. Vàrem explicar que les sisenes són el nostre mètode de treball, que amb aquests petits grups hauran d’aprendre a treballar conjuntament i fer el diari durant les setmanes que els hi toqui, i altres coses. I finalment vàrem presentar El Diari de Llops i Daines d’aquest curs 2018-2019, un recull dels nostres caps de setmana. La sisena Rei Loui va ser la sisena voluntària per a fer el d’aquesta setmana, gràcies i cuideu-lo molt bé!!!

Vàrem tornar a beneir súper fort amb el “Rap de la bendición” i altres hits com “Oh pare Déu”. I entre cridòries i aigües vessades ja teníem el menjador recollit i els plats fregats.

L’excursió ja era a punt d’acabar i dèiem adéu a la casa amb una foto conjunta super xula!!

No ens desanimàvem perquè sabíem que després del camí de tornada ens esperava el nostre parc de davant de l’estació!!! 17.45 anem cap al tren que ens esperen les famílies, 18.35 Bona tarda Mataró!!!

Llops i Daines,

TANT COM PUC!!!

Deixa un comentari